• Creació d’una Secretaria de Política Lingüística, que depengui d’una conselleria troncal —Presidència, Vicepresidència o equivalent—, amb capacitat d’incidència transversal en el conjunt del govern i amb una dotació pressupostària equivalent al 0,5 % del pressupost global de la Generalitat de Catalunya.

• Elaboració i execució d’un pla d’investigació, prevenció i tractament de la catalanofòbia:

• > Una llei nova contra la discriminació: que el govern porti al Parlament un projecte de llei contra la discriminació lingüística que inclogui un règim d’infraccions i sancions administratives, tant en l’àmbit públic com en el privat.
• > Campanyes informatives dels drets lingüístics, amb rètols i informació visible, especialment en l’àmbit de la salut.
• > Assistència jurídica completa i gratuïta a les víctimes de discriminació lingüística.
• > Investigació de la catalanofòbia: que el Departament d’Interior aprovi un pla d’investigació, prevenció i tractament de la catalanofòbia i creï una unitat de Mossos especialitzada en aquests delictes.

• Fer efectiu el Codi català de consum en matèria lingüística. L’any 2010 es va aprovar el Codi de consum de Catalunya, que inclou disposicions que pretenen garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Malauradament, l’activitat instructora i sancionadora han estat testimonials, malgrat el grau altíssim d’incompliment de la normativa lingüística. En el cas de les disposicions que garanteixen el dret de rebre l’etiquetatge en català, no s’ha sancionat cap empresa, en un context d’incompliment força generalitzat.

• Empreses i institucions públiques: política de compres, publicitat i comunicació, i serveis i atenció en català. Les empreses i institucions públiques han de ser les primeres d’actuar de manera exemplar, amb la compra de productes amb etiquetatge i programari sempre en català i amb l’ús preferent del català —i l’occità a l’Aran— en la política comunicativa i en tots els serveis i l’atenció a la ciutadania, com ara en els cursos i les formacions d’organismes com el SOC. Regulació de la presència del català en la publicitat comercial física i virtual a Catalunya.

• Codi de bones pràctiques en matèria lingüística. Més enllà d’allò que prescriu la normativa, demanem al govern català que estableixi convenis amb les empreses per a promoure l’ús del català on no és regulat per llei: pàgines webs, centres de treball, documentació i comunicacions internes, organització sindical, nòmines, cursos de llengua a l’empresa, etc.

• Convenis amb les empreses: El govern haurà d’establir convenis amb totes les empreses de més de 500 treballadors per a garantir la formació en llengua catalana de totes aquestes plantilles.

• Modificació de la LUC:

• > Afegir-hi redactat que garanteixi que tots els estudis universitaris es podran cursar en català de manera completa en totes les universitats del país.
• > D’acord amb el preàmbul de la llei actual, afegir-hi redactat que garanteixi la participació activa de totes les universitats catalanes en la Xarxa Vives d’Universitats.

• Modificació de la LEC:

• > Esmenar els articles 11, 12 i 14 de la LEC, a fi i efecte d’assegurar que almenys el 70 % de les hores d’aprenentatge són en català en tots els centres educatius del país, tant a la primària com a la secundària.
• > Incorporar al redactat de la llei l’ús de la llengua dels professionals educatius —docents, PAS, educadors...— també en els contextos i usos no formals o informals.
• > Garantir que la inspecció educativa sigui efectiva a l’hora d’aplicar el règim lingüístic en tots els centres i incorporar un règim sancionador que vetlli pel compliment de la llei en matèria de llengua.

• Pla nacional de llengua i jovent: Elaboració, planificació i execució d’un pla transversal que permeti recuperar l’esperit i el compromís del foment efectiu de la llengua en el món educatiu, entès com un entorn de 360 graus, és a dir, dins i fora de l’aula, a fi i efecte que infants i joves s’habituïn a emprar el català també en els espais no formals, informals i de lleure. El pla s’ha d’inserir dins del marc d’altres polítiques educatives, socials i culturals, com ara els plans d’entorn educatiu, les polítiques de cohesió, les polítiques de joventut, etc.

• Establiment d’un protocol intern de prevenció de les discriminacions lingüístiques i d’actuació davant dels casos que es produeixin.

• Capacitació lingüística plena del personal sanitari: Compromís d’exigir una capacitació en català en totes les convocatòries i contractacions futures del personal sanitari. En el cas de les contractacions urgents derivades d’una situació excepcional, es podrà contemplar l’absència d’aquest requisit lingüístic, però la convocatòria o contractació mateixa haurà d’especificar un termini màxim perquè el treballador certifiqui que ha obtingut la capacitació lingüística exigible per al lloc de treball.

• Pla de xoc a les facultats de Dret per a garantir que els futurs juristes podran exercir la professió en català.

• Assegurar que els Consell d’Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) i els diferents col·legis inclouen l’acreditació de capacitació en llengua catalana —occitana a l’Aran— en els requisits d’inscripció al Torn d’Ofici. Cal garantir que els professionals que presten el servei d’assistència jurídica puguin atendre i actuar en català, si aquesta és l’opció del ciutadà. Garantir el dret d’opció lingüística dels usuaris dels serveis de registres públics i notaries mitjançant un estudi dels incompliments presents i unes solucions posteriors.

• Compromís de revisió i actualització de la Llei d’acollida a les persones immigrades a Catalunya amb la participació de les entitats de persones immigrades, els agents socials i els sindicats.

• Garantia que la formació d’alfabetització i els serveis de primera acollida seran realment en català per tal d’afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats plena.

• Assumpció del Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya

• Execució efectiva de la Declaració de Palma del 2017: Coordinació de les polítiques culturals, lingüístiques i audiovisuals amb els departaments respectius de la Generalitat valenciana i el Govern de les Illes Balears, fer realitat la reciprocitat total dels mitjans de ràdio i televisió públics en català, etc.

• Requisits, quotes i discriminació positiva del català i l’occità en els ajuts i les subvencions culturals: Establiment de requisits i quotes d’almenys el 50 % de presència de propostes artístiques i culturals en català o occità (originals, traduïdes o subtitulades) per a tots els projectes finançats amb diners de la Generalitat de Catalunya; i establiment de mecanismes de discriminació positiva per a afavorir aquells projectes que sobrepassen la xifra mínima exigida.

Que els programes de la Generalitat de foment de la lectura entre els infants i joves incloguin el requisit que els llibres subvencionats o els incentius oferts siguin només per a llibres en llengua catalana.

• Impulsar la modificació i derogació del marc normatiu discriminador amb el català:

• > La Llei Orgànica del Poder Judicial.
• > El Reial Decret 489/1997, de 14 d’abril, sobre la publicació de les lleis en les llengües cooficials de les comunitats autònomes.
• > El Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

• Promoure l’oficialitat del català a l’Estat i la Unió Europea per equiparar els drets lingüístics dels catalanoparlants amb els drets dels castellanoparlants.